Cadernera

Alimentació: llavors de cards, verns i altres. Quan està al niu, menja també insectes.

Estada: el podem veure tot l’any, tot i que els mesos freds és més fàcil de veure.

Curiositats: molt aficionat a les llavors del card, i d’aquí el seu nom cadernera. Durant l’època de cria i creixement inclouen també insectes en la seva alimentació. És un ocell molt abundant en l’actualitat, tot i que en altres èpoques havia estat molt amenaçat. Cria en bona part del territori, però és més freqüent en el litoral i les planes d’interior. No hi diferencia entre mascle i femella, en canvi els joves mostren tons més apegats. Mostra conductes molt sociables, s’acostuma a deixar veure en estols prop de ribes i conreus. Pot arribar a viure fins als vint-i-set anys.

Reineta meridional

Alimentació: Varia segons la zona, qualsevol cosa que l’hi càpiga a la boca.

Curiositats: És una granota principalment nocturna, el que no fa molt fàcil la seva observació. Pot arribar a medir fins a 5 cm. Algunes vegades es poden trobar individus de color blau, però per norma general acostumen a ser de color verd oliva brillant, en alguns exemplars les tonalitats són més apagades. A les potes de darrera tenen una línia característica de color taronja o grog, les potes posteriors són sensiblement més llargues. Les terminacions dels dits disposen d’unes ventosos circulars. Els mascles tenen el sac bocal més ample que les femelles. L’hi agrada enfilar-se als arbres i arbustos del voltant. Difícilment es veuen exemplars adults a prop del terra, en canvi els joves es passen moltes hores entre la vegetació o prenen el sol en una roca.

Mallerenga carbonera

Alimentació: Insectívor, pot menjar fruits del bosc i llavors. S'acostuma fàcilment a les menjadores

Estada: Ocell sedentari

Curiositats: És un ocell amb una gran capacitat per adaptar-se a qualsevol habitat. Un forat abandonat, serà fàcilment reconvertit en niu, per passar el fred i criar els polls, acostumen a aprofitar les caixes niu. La carbonera és la més gran de les mallerengues, medeix uns catorze centímetres. Una mascara negre que l'hi cobreix la part superior del cap i la corbata a joc, són els trets que ens permetran reconèixer aquesta varietat de la família del pàrids. La també anomenada mallerenga primavera, és molt abundant a tot el país, serà fàcil veure-la pels volts de l'estany entre el canyissar o els arbres de ribera.

Ànec mandarí

Alimentació: Vegetals i llavors, també s'alimenta de petits animals.

Estada: No viuen als Països Catalans, si se'n veu algun exemplar, o s'ha perdut, o probablement hagi escapat d'alguna granja.

Curiositats: És impossible passar per l'estany i no fixar-se amb els colors llampants del seu plomatge. És un ocell originari d'orient, estes des de Sibèria a Japó. A la Europa continental se'n hi troben algunes colònies, però a les illes britàniques es conten a milers, vinguts importats per decorar jardins i estanys, han acabat per establir-se de forma definitiva. Acostuma a viure en boscos densos, amb estanys i basses poc profundes. La femella es de color cendra, amb un cercle de color blanc que l'hi envolta l'ull. El mascle en època de cria s'estarrufa davant d'ella, un cop acceptat, ell la segueix per tot arreu. Ponen entre nou i dotze ous, utilitzen de niu els forats dels arbres. Durant l'hivern fan petites migracions, que poden conduir-les a les nostres contrades, a l'estany de Graugés en conten algunes visites durant els mesos freds.

Pinsà comú

Alimentació: Insectes i llavors

Estada: Tardor/hivern

Curiositats: Molt abundant arreu del país, el podem trobar a qualsevol lloc de la comarca, vora l'estany, als boscos, conreus, etc... és fàcil de reconèixer per les taques blanques de les ales. El plomatge varia del mascle a la femella. Ell llueix una cresta de color gris blavós i ella vesteix tons més apagats.

Rossinyol d'aigua

Alimentació: Insectes, llavors i mol·luscs

Estada: Sedentari

Curiositats: És un ocell propi dels boscos de ribera, molt discret, tot i que el seu fort cant, el delata. Conegut també com a rossinyol bord, el nom de rossinyol d'aigua, és més propi de la comarca. Mesura uns 14 cm, és de colors vermellosos i te la cella de color blanc. No hi ha diferencies de plomatge entre mascle i femella. És un ocell molt abundant.

Oca egípcia

Alimentació: Herbívora

Estada: No viuen als Països Catalans, si se'n veu algun exemplar, o s'ha perdut, o provablement hagi escapat d'alguna granja.

Curiositats: No pertany a la família dels Anserini, per tant no és una oca, però és anomenada així per la seva mida. La mal anomenada oca pertany a la família dels Tandornins. Aquesta au, no para en les seves migracions, als Països Catalans. Tot i això a Banyoles se'n pot veure un exemplar, extraviat en alguna migració, o simplement, s'hagi evadit d'alguna casa de camp a on complia una tasca ornamental; ja que la seva carn no és molt apreciada, se'n descarta la cria per el consum. Hi han datacions del dos mil tres, i dos mil cinc d'exemplars vistos a santa Cristina d'Aro. També s'han localitzat colònies asilvestrades a Gran Bretanya, França, Holanda i Bèlgica. Conviuen en grans bandades, que poden superar els cent individus, tot i que la parella te molt de pes dins les seves vides, doncs aquesta l'acompanyarà fins que la mort els separi. El seu habitat natural és el nord d'Àfrica i les valls del Nil, i no acostumen a fer grans migracions; si s'escau, emigren en època de cria.

Tord comú

Alimentació: Fruits, llavors, cargols, insectes i cucs

Estada: Molt present a la tardor, hivern i primavera

Curiositats: Solitari i espantadís, se'l pot veure entre la vegetació espessa de ribera, feinejant amunt i avall. El tord comú és el més petit dels tords, és fàcil de reconèixer per les taques més fosques del pit, la cella blanca i el color vermell terrós de la resta del cos. Durant l'època més freda, és de bon veure entre les branques despullades.

Fotja vulgar

Alimentació: Plantes, algues i invertebrats aquàtics.

Estada: A l'hivern majorment, tot i que alguns individus es queden tot l'any.

Curiositats: Necessita aigües molt transparents per poder viure, es passa el dia capbussant-se per aconseguir l'aliment que es troba al fons de l'estany, per arribar-hi s'ajuda d'unes membranes lobulars. És un ocell molt territorial, s'acostuma a veure corrent amunt i avall foragitant els intrusius veïns, en canvi a l'hivern s'agrupa i forma grans colònies. Des de fa uns anys, a conseqüència de la millora de la salubritat de l'aigua, alguns individus s'han quedat a criar de nou a l'Estany de Banyoles. Tant el mascle com la femella, són responsables de la construcció del niu, la incubació dels ous i la cria dels polls. Molt abundant a l'hivern i també present la resta de l'any, a Banyoles i als Aiguamolls de l'Empordà

Gavina vulgar

Alimentació: Peixos, cucs, cargols i insectes que caça darrera els tractors

Estada: Tot l'any a l'hivern en creix la població.

Curiositats: Nidifica a la costa, i a l'hivern viatge a l'interior, fins a l'Estany, on el clima és més tranquil, quan arriba la primavera canvia el color de les plomes del cap, passen de blanc a negre alguns diuen que du mantellina. Es molt abundant, especialment a l'hivern, provocant greus problemes ambientals, igual que el gavià argentat, acostuma a visitar abocadors en busca d'aliment, traslladant així porqueria a les aigües de l'Estany.

Aiguamolls de la Puda

Just a la sortida de Banyoles, direcció Mieres - Olot, s'hi acostuma a sentir un forta olor d'ous podrits. En altres temps, els aiguamolls de la Puda, gaudien d'un public molt selecte, Tot i que la fortor era la mateixa o pitjor. Eren molts els que venien a provar les aigües medicinals de la Font de la Puda, i passar uns dies de descans al balneari, que oferia tot de tractaments amb les aigües de la font, carregada d'àcid sulfurós, se l'hi atribueixen propietats curatives, adient pel reuma i acne, entre d'altres. A la sortida, els viatgers podien degustar les típiques cansalades, un pastisset recobert de sucre “glassé”, molt adient per recuperar-se del regim estricte dels curanderos del balneari. Encara avui es tradició menjar cansalades de Can Boadella, els diumenges de festa. Avui la font presideix un gran pati de pedra sota l'atenta mirada del sanatori, ara en ruïnes; vigila el caminet que du als estanyols i llacunes de la Puda. Molt han canviat els hàbits dels turistes que visiten ara la Font Pudosa i els seus voltants, els ferits i malalts de reuma s'han canviat per ornitòlegs, biòlegs, famílies i parelles. Els aiguamolls tornen a veure la llum, després de la neteja i a condicionament de la zona, els visitants d'avui, poden accedir sense problemes, als estanyols de la Cendra, Montalt i Petit d'en Montalt, per veure i sentir la flora i fauna local, molt abundant en aquest paratge, doncs conreus, llacunes, estanyols i una gran massa forestal proporcionen aliment i refugi a una gran varietat d'animals. Dins el projecte de recuperació dels Aiguamolls de la Puda i consta també un programa de reintroducció de la cigonya blanca. Present en altres temps, va anar desapareixent a causa de la baixa salubritat de l'entorn. Amb els Aiguamolls recuperats i un aspecte immillorable, Banyoles torna a veure les cigonyes sobrevolar torres i campanars a l'hora que el sol es pon darrera Rocacorba. Les primeres van arribar el dos mil sis, instal·lades en una carpa, durant un any, per canviar-los l'instint de migració, van ser alliberades al dos mil set amb l'esperança d'un retorn proper, tres d'aquestes cigonyes van tornar a l'any següent, i l'èxit es va confirmar quan dues d'elles van criar dos polls. Un altre grup de cigonyes avui ocupa la carpa d'adaptació, a l'espera de ser alliberades el curs vinent. Les cigonyes conviuen amb els cavalls i burros que fan feines de neteja del sota bosc i els nens de l'escola Casa Nostra, propietària de bona part dels terrenys, que va cedir al Consorci de l'Estany. L'escola, en altres temps explotava els terrenys, per treure'n un benefici econòmic, els utilitzaven de viver de pollancres, concedint la desforestació a una empresa externa que després es venia la fusta. Per sort la política del centre educatiu ha canviat, no només ha cedit la gestió dels terrenys, si no que acull també una granja escola a on es promocionen diferents tallers per conèixer l'entorn.

Cigonya blanca

Alimentació: Bàsicament s'alimenta de peix tot i que també inclou amfibis, rèptils i invertebrats.

Estada: Arriba als voltants de febrer i marxa de nou cap a l'Àfrica ben entrada la tardor.

Curiositats: Són aus migratòries, volen en grans estols, a Banyoles en època de migració s'han arribat a contar més de quatre cents individus. Nien cada any en el mateix niu, quan tornen de terres més càlides, reconstrueixen el niu que pot arribar a medir dos metres de diàmetre. Acostuma a buscar llocs inundats d'aigua, a on troba amfibis, crancs i altres invertebrats. És poc present a Catalunya tot i que se'n poden arribar a veure moltes als Aiguamolls de l'Empordà, Lleida i des de fa uns anys també és present a Banyoles. Són fàcil de reconèixer per la seva mida i les plomes negres de les ales.

De fora vingueren i de l'estany ens tragueren!

Explica la llegenda d'en Morgat, que l'estany de Banyoles neix del no res, després d'un gran terrabastall. I al tercer avis en Morgat va agafar els bous i se'n va anar sota teulat, per no ser negat... dons la llegenda, està inspirada en un fet real. L'estany no va aparèixer de cop i volta, sinó que va desaparèixer de cop i volta... L'extensió que ocupava antigament l'estany avui la coneixem com el Pla de l'Estany. Després d'un moviment sísmic, l'aigua es va escolar terra endins, donant forma a la nostra comarca, a l'estany i els seus voltants. El territori que envolta l'estany, està farcit de llacunes, basses, estanyols, fonts d'aigua com la del clot d'Espolla, que s'inunda només quan plou, i les Estunes, que encara guarden la forma de la pedra trencada, a causa del terratrèmol, fent també que el paratge quedi negat quan plou amb accés. Fent una volta per la comarca entendrem ràpidament, que fins no fa tants anys(aplicació de la llei de la relativitat respecta als 10 mil anys d'història de la humanitat) la comarca era un gran aiguamoll. Les basses es van anar assecant per donar cabuda als nous conreus, i per traçar noves vies de comunicació. Tant es va dur a l'extrem la política d'assecatge de la comarca, que totes les basses de la zona van desaparèixer i amb elles una gran quantitat de fauna. Des de fa tres anys aquesta situació ha canviat. El Consorci de l'estany, juntament amb altres entitats han creat un pla per recuperar aquestes fonts d'aigua.

Can Morgat avui compte amb tres noves fonts d'aigua, i els resultats són excel·lents; és notable l'afluència d'animals, que feia anys que no es veien, per aquests paratges, i la quantitat de persones que passegen per la zona intentant observar la fauna local.

Les llacunes s'emplenen de forma controlada durant les èpoques de pluja, durant l'estiu els encarregats de la zona buiden la llacuna per simular les transicions naturals, afavorint així la reproducció d'amfibis i altres especies que serviran d'aliment als ocells i mamífers. Aquest control de la cadena alimentaria, s'ha vist alterat; especies foranies com la carpa, s'han introduït dins les llacunes; de cap manera han pogut entrar per elles mateixes, ja que les entrades i sortides d'aigua són controlades per comportes. Les carpes neden arran del terra, aixecant sediments. Això provoca que les plantes aquàtiques no arrelin, destruint així aliment per les fotges i cabussets. Aquestes dos especie d'ocells aquàtics necessiten aigües molt clares, i les carpes a l'aixecar el substrat enterboleixen l'aigua.

Per salvar la situació, Limnos, l'associació en defensa del patrimoni natural de la nostra comarca, va organitzar; aprofitant que les llacunes eren mig seques, una retirada de peixos de la llacuna d'en Margarit. Més de quaranta persones, voluntaris tots ells, amb l'ajuda d'equips de treball de la facultat de biologia de la UDG, i la supervisió del consorci van aconseguir retirar de la llacuna 3300 individus de carpa, setanta quilos de peix aproximadament i uns quants més de cranc de riu americà. Els peixos autòctons van ser tornats a les rieres que fan camí a l'estany, mentre que les carpes i els crancs seran congelats i servits a les cigonyes que des de fa un temps s'han reintruduit a la comarca.

Granota verda comuna

Alimentació: Qualsevol cosa que l'hi quepiga a la boca, l'alimentació varia segons la zona.

Curiositats: Granota diurna, rauca de dia i també de nit, molt sorollosa en epoca de cria. Frecuenta llocs humits, tot i que no l'hi és necessari una gran quantitat d'aigua; pot viure en petites basses sense problema, pot ser vista molt allunyada de l'aigua. Arriba a fer grans desplaçaments buscant aigua. És la granota autoctona, més gran d'Europa; s'han introduit altres espécies forànies que superen en volum a les d'aquí. Pot arribar a medir 15 cm. Per distinguir-la, ens fixarem en les taques de la pell, les taques de la granota verda són borejades per una franja més clara; el morro és més allergat que altres varietats de granota verda, una franja més clara l'hi creua l'esquena, amb els plegs dorsolaterals molt marcats. Pot variar la tonalitat del verd, en cada individu. Molt abundant al territori català.

Mosquiter comú

Alimentació: Larves i mosquits.

Estada: Present a la tardor i l'hivern.

Curiositats: És dificil distingir totes les varitats de mosquiters, que haviten el nostre territori, a simple vista; una bona ajuda serà fixar-nos en el color del llom i de les potes i especialment en la veu. El mosquiter comú és de color més fosc que les altres varietats de la mateixa especia. És facil veure'l vora l'estany jugant entre el canyisar. Molt abundant.

Pit roig

Alimentació: Ocell adepte a les menjadores, l'hi agraden tots els derivats de la farina, llavors, mantega, carn i patates. sempre a arran de terra que és a on acostuma a buscar menjar.

Estada: Tot l'any.

Curiositats: És l'ocell més abundant del nostre país, i també el més manyac i curios, és fàcil que s'acostin a menjar si els tires engrunes de pa. A l'hivern es deixa veure per jardins i horts. Molt territorial amb altres mascles, durant l'epoca de cria.

Gaig

Alimentació: Aglans, que emagatzema als forats dels arbres, fruites, en especial les cireres, cargols, insectes, cucs, patates, blat de moro tendre,...

Estada: Tot l'any.

Curiositats: Molt abundant a tot el país, principalment als boscos d'alzines i roures. Vola pesadament, amb cops d'ala força seguits. Quan s'exita, les plomes del capell se li aixequen. Són molt intel·ligent, també imita d'altres ocells, i en captivitat la veu humana.

Cigne mut

Alimentació: Vegetals, també moluscus i insectes aquàtics. Li agrada pasturar en zones herboses

Estada: No viuen als Països Catalans, si se'n veu algun exemplar, o s'ha perdut, o provablement hagi escapat d'alguna granja.

Curiositats: Acostuma a viure en estat salvatge, en llacs i estanys. A l'hivern es trasllada en aigües marítimes, aiguamolls, zones costaneres...Acostuma a moure's nedant amb elegància, silenci i tranquil·litat. Quan nidifica, el mascle es mostra agressiu, ja que és molt territorial; si algú s'apropa al niu neda ràpidament sobre l'aigua allargant el coll i batent les ales a la vegada que emet un xiulet sorollós.La femella pon fins a 12 ous. Els ous són incubats uns 36 dies per la femella mentre el mascle vigila el territori. Un cop neixen els pollets van a l'aigua de seguida. Són criats pels dos pares i sovint pugen a l'esquena dels adults. Comencen a volar cap als 4 o 5 mesos i es queden amb els pares fins a la primavera següent.

Falciot negre

Alimentació: Tota classe d'insectes, especialment mosquits.

Estada: Arriba a la primavera i torna a emigrar quant arriba el fred.

Curiositats: Podria ser un ocell castigat pels Déus. Te les ales tant grosses que si toca el terra l'hi és impossible tornar a enlairar-se, el falciot es veu obligat a menjar, veure, dormir i aparellar-se m'entres vola. Emet un xiscle agut molt recognosible. És molt present arreu del país també a les ciutats, és freqüent trobar exemplars joves en alguna plaça, durant l'epoca de cria, provablement deshidratats i morts de gana. Amb una "xeringa" podem donar-li aigua, tres o quatre mosques i també algun tall molt petit de fetge(mai pa, recorda és un mosquiter). En alguna esplanada podem fer practiques de vol, cal enlairar-lo amb molt de comte de no fer-li mal. No espereu que se'n surti a la primera i tampoc que ús dongui les gràcies. Nia en llocs enlairats, penya-segats, edificis...

Ànec collverd

Alimentació: Plantes i invertebrats aquàtics, peixets, granotes...

Estada: La majoria d'individus s'estan tot l'any al nostre país, a l'hivern arriben altres individus procedents del nord d'Europa, que s'instalen majoritariament als aiguamolls de Empordà i l'estany de Banyoles, al parc natural del Cap de Creus no són tant abundants, ja que són pocs els espais d'aigua dolça del parc.

Curiositats: És l'ànec més comú del nostre país. El plomatge del mascle i el de la femella són molt diferents, per mimetitzar-se amb l'entorn i passar més desapercebuts els joves i les femelles tenen el plomatge de color terròs, mentres que el mascle te uns colors més vius. Arriben a pondre fins a 12 ous que cuidara la femella sola.

.