Alimentació: Tota classe d'insectes, especialment mosquits.
Estada: Arriba a la primavera i torna a emigrar quant arriba el fred.
Curiositats: Podria ser un ocell castigat pels Déus. Te les ales tant grosses que si toca el terra l'hi és impossible tornar a enlairar-se, el falciot es veu obligat a menjar, veure, dormir i aparellar-se m'entres vola. Emet un xiscle agut molt recognosible. És molt present arreu del país també a les ciutats, és freqüent trobar exemplars joves en alguna plaça, durant l'epoca de cria, provablement deshidratats i morts de gana. Amb una "xeringa" podem donar-li aigua, tres o quatre mosques i també algun tall molt petit de fetge(mai pa, recorda és un mosquiter). En alguna esplanada podem fer practiques de vol, cal enlairar-lo amb molt de comte de no fer-li mal. No espereu que se'n surti a la primera i tampoc que ús dongui les gràcies. Nia en llocs enlairats, penya-segats, edificis...


Estada: Arriba a la primavera i torna a emigrar quant arriba el fred.
Curiositats: Podria ser un ocell castigat pels Déus. Te les ales tant grosses que si toca el terra l'hi és impossible tornar a enlairar-se, el falciot es veu obligat a menjar, veure, dormir i aparellar-se m'entres vola. Emet un xiscle agut molt recognosible. És molt present arreu del país també a les ciutats, és freqüent trobar exemplars joves en alguna plaça, durant l'epoca de cria, provablement deshidratats i morts de gana. Amb una "xeringa" podem donar-li aigua, tres o quatre mosques i també algun tall molt petit de fetge(mai pa, recorda és un mosquiter). En alguna esplanada podem fer practiques de vol, cal enlairar-lo amb molt de comte de no fer-li mal. No espereu que se'n surti a la primera i tampoc que ús dongui les gràcies. Nia en llocs enlairats, penya-segats, edificis...


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada