Aiguamolls de la Puda

Just a la sortida de Banyoles, direcció Mieres - Olot, s'hi acostuma a sentir un forta olor d'ous podrits. En altres temps, els aiguamolls de la Puda, gaudien d'un public molt selecte, Tot i que la fortor era la mateixa o pitjor. Eren molts els que venien a provar les aigües medicinals de la Font de la Puda, i passar uns dies de descans al balneari, que oferia tot de tractaments amb les aigües de la font, carregada d'àcid sulfurós, se l'hi atribueixen propietats curatives, adient pel reuma i acne, entre d'altres. A la sortida, els viatgers podien degustar les típiques cansalades, un pastisset recobert de sucre “glassé”, molt adient per recuperar-se del regim estricte dels curanderos del balneari. Encara avui es tradició menjar cansalades de Can Boadella, els diumenges de festa. Avui la font presideix un gran pati de pedra sota l'atenta mirada del sanatori, ara en ruïnes; vigila el caminet que du als estanyols i llacunes de la Puda. Molt han canviat els hàbits dels turistes que visiten ara la Font Pudosa i els seus voltants, els ferits i malalts de reuma s'han canviat per ornitòlegs, biòlegs, famílies i parelles. Els aiguamolls tornen a veure la llum, després de la neteja i a condicionament de la zona, els visitants d'avui, poden accedir sense problemes, als estanyols de la Cendra, Montalt i Petit d'en Montalt, per veure i sentir la flora i fauna local, molt abundant en aquest paratge, doncs conreus, llacunes, estanyols i una gran massa forestal proporcionen aliment i refugi a una gran varietat d'animals. Dins el projecte de recuperació dels Aiguamolls de la Puda i consta també un programa de reintroducció de la cigonya blanca. Present en altres temps, va anar desapareixent a causa de la baixa salubritat de l'entorn. Amb els Aiguamolls recuperats i un aspecte immillorable, Banyoles torna a veure les cigonyes sobrevolar torres i campanars a l'hora que el sol es pon darrera Rocacorba. Les primeres van arribar el dos mil sis, instal·lades en una carpa, durant un any, per canviar-los l'instint de migració, van ser alliberades al dos mil set amb l'esperança d'un retorn proper, tres d'aquestes cigonyes van tornar a l'any següent, i l'èxit es va confirmar quan dues d'elles van criar dos polls. Un altre grup de cigonyes avui ocupa la carpa d'adaptació, a l'espera de ser alliberades el curs vinent. Les cigonyes conviuen amb els cavalls i burros que fan feines de neteja del sota bosc i els nens de l'escola Casa Nostra, propietària de bona part dels terrenys, que va cedir al Consorci de l'Estany. L'escola, en altres temps explotava els terrenys, per treure'n un benefici econòmic, els utilitzaven de viver de pollancres, concedint la desforestació a una empresa externa que després es venia la fusta. Per sort la política del centre educatiu ha canviat, no només ha cedit la gestió dels terrenys, si no que acull també una granja escola a on es promocionen diferents tallers per conèixer l'entorn.