De fora vingueren i de l'estany ens tragueren!

Explica la llegenda d'en Morgat, que l'estany de Banyoles neix del no res, després d'un gran terrabastall. I al tercer avis en Morgat va agafar els bous i se'n va anar sota teulat, per no ser negat... dons la llegenda, està inspirada en un fet real. L'estany no va aparèixer de cop i volta, sinó que va desaparèixer de cop i volta... L'extensió que ocupava antigament l'estany avui la coneixem com el Pla de l'Estany. Després d'un moviment sísmic, l'aigua es va escolar terra endins, donant forma a la nostra comarca, a l'estany i els seus voltants. El territori que envolta l'estany, està farcit de llacunes, basses, estanyols, fonts d'aigua com la del clot d'Espolla, que s'inunda només quan plou, i les Estunes, que encara guarden la forma de la pedra trencada, a causa del terratrèmol, fent també que el paratge quedi negat quan plou amb accés. Fent una volta per la comarca entendrem ràpidament, que fins no fa tants anys(aplicació de la llei de la relativitat respecta als 10 mil anys d'història de la humanitat) la comarca era un gran aiguamoll. Les basses es van anar assecant per donar cabuda als nous conreus, i per traçar noves vies de comunicació. Tant es va dur a l'extrem la política d'assecatge de la comarca, que totes les basses de la zona van desaparèixer i amb elles una gran quantitat de fauna. Des de fa tres anys aquesta situació ha canviat. El Consorci de l'estany, juntament amb altres entitats han creat un pla per recuperar aquestes fonts d'aigua.

Can Morgat avui compte amb tres noves fonts d'aigua, i els resultats són excel·lents; és notable l'afluència d'animals, que feia anys que no es veien, per aquests paratges, i la quantitat de persones que passegen per la zona intentant observar la fauna local.

Les llacunes s'emplenen de forma controlada durant les èpoques de pluja, durant l'estiu els encarregats de la zona buiden la llacuna per simular les transicions naturals, afavorint així la reproducció d'amfibis i altres especies que serviran d'aliment als ocells i mamífers. Aquest control de la cadena alimentaria, s'ha vist alterat; especies foranies com la carpa, s'han introduït dins les llacunes; de cap manera han pogut entrar per elles mateixes, ja que les entrades i sortides d'aigua són controlades per comportes. Les carpes neden arran del terra, aixecant sediments. Això provoca que les plantes aquàtiques no arrelin, destruint així aliment per les fotges i cabussets. Aquestes dos especie d'ocells aquàtics necessiten aigües molt clares, i les carpes a l'aixecar el substrat enterboleixen l'aigua.

Per salvar la situació, Limnos, l'associació en defensa del patrimoni natural de la nostra comarca, va organitzar; aprofitant que les llacunes eren mig seques, una retirada de peixos de la llacuna d'en Margarit. Més de quaranta persones, voluntaris tots ells, amb l'ajuda d'equips de treball de la facultat de biologia de la UDG, i la supervisió del consorci van aconseguir retirar de la llacuna 3300 individus de carpa, setanta quilos de peix aproximadament i uns quants més de cranc de riu americà. Els peixos autòctons van ser tornats a les rieres que fan camí a l'estany, mentre que les carpes i els crancs seran congelats i servits a les cigonyes que des de fa un temps s'han reintruduit a la comarca.