Ja no és el que era

Han quedat lluny els dies dels envelats i els concerts del grup Omega, aquelles versions roqueres, dels setanta, The Boss amb accent de la garrotxa, l'home ocell de Sangtraït, per començar la nit i alguna balada de Sau pels més afortunats. Amb les fires al voltant de l'estany, aprofitaves per estrenar l'abric, com aconsella el refrany. Recordo els autos de xoc a la Plaça de les Rodes, i la feinada que tenia a dissenyar el carnet de conduir que m'acreditava com a conductor de primera, això si, els focs segueixen igual de màgics. No prefereixo anys passats, però si que trobo a faltar l'ambient de festa; i no festa de cap de setmana, si no de Festa Major.

Podríem buscar una programació de les Festes de St. Martirià de començaments dels vuitanta i no hi haurien moltes diferències amb els actes programats per aquest any dos mil nou; fires les mateixes, potser abans i havien més atraccions i no tantes grues i escurabutxaques; gegants, cap grossos i cavallets; timbalers... el prego que no faltí! Les misses i adoracions al Sant, les cobles i els sardanistes, un futime d'exposicions, l'estrena de les produccions teatrals de les companyies banyolines, a destacar la d'aquest any dos mil nou “tots sóm pops” dirigida per Albert Oliva; el concurs de pesca a l'estanyol del Vilà, i com a novetats recents els concursos de força, amb esportistes vinguts de tots els extrems de la península, i el correfoc per els més petits; els concerts per acabar la nit i... començar el dia... alguns. Però tinc la sensació que ja no és el mateix, que l'ambient de festa a desaparegut. Ens em vist empesos per una colla de brètols, que surten el cap de setmana a cremar contenidors, rebentar faroles i altres activitats més pròpies de manifestacions antisistema radicals, que els propis de la festa major; a un civisme mal entès i sovint avorrit. Les barraques anteriorment centre neuràlgic de la festa banyolina, durant els dies d'adoració al Sant, acullen ara més gent disposada a beure fins que el fetge digui prou, que a gaudir dels concerts programats. Són molts els músics que durant la seva actuació demanen la participació d'un public que resta immòbil front les seves peticions i del seu art, i cal dir que el public banyolí no és fàcil d'acontentar, i això és bo, garanteix un nivell a l'escenari, però potser ens passem de llestos...! L'escenari del recinte firal acull durant cinc dies concerts per a tots els gustos, i tot i coincidir aquest any amb les festes de Girona, la qualitat dels concerts no ha variat respecte altres anys, o si més no, no de forma considerable. Cris Juanico, Praga, Dijous Paella, Gertrudis entre d'altres van omplir el cartell d'aquestes festes '09.