El 812, ens explicava el Rafel, el nostre guia, al monestir de Sant Esteve de Banyoles, que fou fundat el primer monestir a la vila. Des d'allà l'Abat controlava tota la comarca del Pla de l'Estany i part de les actuals comarques del Gironès, Empordà i Garrotxa, fent us del títol de Senyor Feudal, que l'hi havien concedit. Cobrava per l'us de les terres, per l'us de les cases, per l'aigua utilitzada en la industria, important en aquella època en el treball de pells, que requeria una gran quantitat d'aigua, o per moure els molins també se'n cobrava un impost.
Aquesta sangria al poble, permetia la bona vida en el monestir, tot i que de forma austera; per uns més que d'altres. Una vintena de monjos vivien en el claustre. De procedència noble, la majoria. Treballaven en l'administració del monestir, dedicant temps, també a l'estudi i la oració. Altres feines més pesades eren assignades als monjos donats, de procedència més humil. El dia era dividit en tres parts, vuit hores eren dedicades a la oració, vuit al treball i la resta al descans.
El monestir, dons rebia una enorme quantitat de gra de blat, ordi, civada, aliments frescos i animals, que eren administrats per els diferents monjos de la comunitat o per part del personal laic que treball
ava en el monestir en tasques d'administració, cal pensar que era enorme la quantitat de bens i terres que calien el control del monestir, per tant calia també la contractació de personal extern. L'Abat es reservava també el dret de vendre la carn en exclusiva, negoci que no regentava la comunitat, si no que cedien la franquícia a canvi d'un preu, l'hostal de la Vila també depenia, amb les mateixes circumstancia que l'anterior, de l'Abat. En els Arxius comarcals del Pla de l'Estany, organitzadors de diferents activitats de descoberta històrica a la comarca, si poden trobar documents a on consten que la quantitat de gra de blat recollit en un any superava les setanta tres tones.
Aquests usos no sempre foren ben administrats, fins que un dia la Vila va demanar poder fer us lliure, de l'aigua de l'estany i els seus recs, el litigi va arribar al Rei; aquest va decidir que seria la part que oferís una quantitat més alta per el control de les aigües, qui es quedaria amb elles. La vila feu la puja més alta, però el Rei s'ho va repensar i concedí novament el control de les aigües al monestir i al seu Abat. Aquesta situació acaba el 1835 amb la Desamortització de Mendizabal, i amb ella la vida de reclusió en el monestir.
Moltes més histories amaga el monestir; incendis i bombardejos, han arrasat per complert els antics claustres; robatoris, el més sonat el d'Eric el Belga, que es va endur de forma gairebé magistrals, les figures d'ornamentació de plata de l 'arqueta de Sant Martirià, d'estil gòtic i gran valor; a on s'hi guarden les restes del Màrtir, patró de la Ciutat de Banyoles i la seva Comarca. Algunes de les estatuetes han pogut ser recuperades. L'Administració local fa dècades que intenta el repatriament d'una part del botí, localitzat a Holanda. També molt interessant la vida de Josep de Vilamala sacristà del monestir i que fou el cent vint-i-uné president de la Generalitat del 1713 al 1714, portant a Catalunya a la derrota en la guerra de successió.
Totes les histories relacionades amb el monestir de Sant Esteve de Banyoles les podeu veure i escoltar en les visites que organitza l'Arxiu Històric del Pla de l'Estany, els divendres d'agost a 2/4 de dotze del mig dia, la visita és gratuïta i no cal reserva prèvia, i/o, a la exposició permanent situada al mateix claustre. És una molt bona oportunitat de conèixer petites histories de Banyoles i Catalunya.
Aquesta sangria al poble, permetia la bona vida en el monestir, tot i que de forma austera; per uns més que d'altres. Una vintena de monjos vivien en el claustre. De procedència noble, la majoria. Treballaven en l'administració del monestir, dedicant temps, també a l'estudi i la oració. Altres feines més pesades eren assignades als monjos donats, de procedència més humil. El dia era dividit en tres parts, vuit hores eren dedicades a la oració, vuit al treball i la resta al descans.
El monestir, dons rebia una enorme quantitat de gra de blat, ordi, civada, aliments frescos i animals, que eren administrats per els diferents monjos de la comunitat o per part del personal laic que treball
ava en el monestir en tasques d'administració, cal pensar que era enorme la quantitat de bens i terres que calien el control del monestir, per tant calia també la contractació de personal extern. L'Abat es reservava també el dret de vendre la carn en exclusiva, negoci que no regentava la comunitat, si no que cedien la franquícia a canvi d'un preu, l'hostal de la Vila també depenia, amb les mateixes circumstancia que l'anterior, de l'Abat. En els Arxius comarcals del Pla de l'Estany, organitzadors de diferents activitats de descoberta històrica a la comarca, si poden trobar documents a on consten que la quantitat de gra de blat recollit en un any superava les setanta tres tones.Aquests usos no sempre foren ben administrats, fins que un dia la Vila va demanar poder fer us lliure, de l'aigua de l'estany i els seus recs, el litigi va arribar al Rei; aquest va decidir que seria la part que oferís una quantitat més alta per el control de les aigües, qui es quedaria amb elles. La vila feu la puja més alta, però el Rei s'ho va repensar i concedí novament el control de les aigües al monestir i al seu Abat. Aquesta situació acaba el 1835 amb la Desamortització de Mendizabal, i amb ella la vida de reclusió en el monestir.
Moltes més histories amaga el monestir; incendis i bombardejos, han arrasat per complert els antics claustres; robatoris, el més sonat el d'Eric el Belga, que es va endur de forma gairebé magistrals, les figures d'ornamentació de plata de l 'arqueta de Sant Martirià, d'estil gòtic i gran valor; a on s'hi guarden les restes del Màrtir, patró de la Ciutat de Banyoles i la seva Comarca. Algunes de les estatuetes han pogut ser recuperades. L'Administració local fa dècades que intenta el repatriament d'una part del botí, localitzat a Holanda. També molt interessant la vida de Josep de Vilamala sacristà del monestir i que fou el cent vint-i-uné president de la Generalitat del 1713 al 1714, portant a Catalunya a la derrota en la guerra de successió.
Totes les histories relacionades amb el monestir de Sant Esteve de Banyoles les podeu veure i escoltar en les visites que organitza l'Arxiu Històric del Pla de l'Estany, els divendres d'agost a 2/4 de dotze del mig dia, la visita és gratuïta i no cal reserva prèvia, i/o, a la exposició permanent situada al mateix claustre. És una molt bona oportunitat de conèixer petites histories de Banyoles i Catalunya.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada