Corre, corre, que és l'ultim

Em calço les botes, i em faig passar pel coll el palestí. Tinc por, no del foc si no d'ells, dels polítics que ens diuen que em d'anar en compte de no cremar-nos. Pot ser no veure mai més un Correfoc!! els nostres Euro-Diputats, ens volen fer combregar amb rodes de molí; amb l'intenció de protegir els ciutadans dels perills del foc, ens prohibeixen una de les nostres festes més populars. La directiva europea a dictaminat que s'apliqui la resolució, de l'us d'articles pirotècnics, 2007/23/CE, restringint així també a les festes populars amb foc. Amb aquesta nova llei, els nostres diables no podran sortir del territori català. Fent també que una de les nostres tradicions amb més historia, sigui prohibida a la resta d'Europa. Com explicar la cultura catalana, sense poder parlar del correfoc, una tradició que mostra la cara més atrevida i provocadora del poble català, que mostra la rauxa i el sentit de l'humor de la nostra societat, per que no només som gent de seny.

Aquesta tradició neix del teatre medieval del carrer, a on el personatge del diable sortia fent cabrioles, jocs de mans, i efectes pirotècnics a totes les representacions de la època, encara que el seu paper a l'obra no fos remarcable. Si que era rellevant el seu diàleg, dons aquesta figura s'utilitzava per fer sàtira política i social; això provocava una gran expectació entre el public, convertint el bufó en un dels personatges més esperats. Amb orígens al s.VII, i la primera datació escrita al 1150, segons Joan amades, en motiu del casament de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Neix el ball dels diables, on el protagonista són els sicaris de Llucifer i els seus espectacles de llum i foc, sense perdre l'ocasió de fer mofa dels problemes del moment.

Aquests balls eren representats amb motiu de celebracions especials. Els diables també formaven part de les processons; situats estratègicament davant de la corrua s'aprofitaven per obrir el pas. Més tard esdevingué en una lluita entre àngels i dimonis, i no és fins als anys de 1970 que el correfoc deriva en el seu format actual.

Dons aquesta tradició nostre amb tants anys d'història també te qui la defensa. Els nostres diables es van manifestar el 15 d'Agost, aprofitant les festes petites de Banyoles; Els Diables de Pere Botero de Salt, Els Diables de les Corts de Barcelona, l'Escamot de Diables de Centelles i les Gàrgoles de Foc de Banyoles, van organitzar una gran festa del foc, amb un clar missatge reivindicatiu i un gran sentit de l'humor i l'estètica. Les Gàrgoles de Foc van culminar el passa carrers, tradicional en aquestes dates, amb una fantàstica performans, a on els nostres Euro-Diputats, representats per actors caracteritzats amb el cap gros de cada un d'ells, van cremar a l'ínfer, després que el mateix Llucifer els condemnes per el seu pecat de traïció al poble que representen.

I si és l'ultim... que cremi tot!! Dons savent que podia ser l'ultim correfoc, tal i com el coneixem avui, van posar tota la llenya al foc, cremant simbòlicament amb coets d'artifici, l'Ajuntament, l'Església de Santa Maria del Turers i altres edificis estratègics, aconseguint una autentica sensació de que tota la ciutat cremava al teu voltant. I és que aquest correfoc serà inoblidable per molts i esperem que no sigui per haver estat l'ultim.