Pròleg...

Acostumat a caminar, pel món tot sol, ara la solitud em sembla menys estranya. Aquella hora, en que tot just partia, es recorda a ella mateixa, una vegada i un altre, convertint el desig en fàstic i aclamant al cel que no hagués arribat mai l'hora de marxar... Peró al temps no se l'hi dona la volta, i sóc aquí esperant poder-te trobar, igual com et vaig abandonar.

Amb l'excusa de la fotografia, he fet amics, viatges, i amors. Vull seguir estimant i estimar es compartir... m'agradaria dons poder compartir amb tothom qui ho vulgui aquest espai. Voldria poder fer-vos arribar la meva feina, fotografies d'esport, natura, premsa, reportatges i acompanyar-los de tota la informació referent a ells. Rutes a peu i amb bicicleta pels parcs naturals de Catalunya, informació turística i gastronòmica, i tot el que ens pugui interessar. Dons nomes em queda donar-te les gracies per ser aquí i voler fer aquest tros del viatge plegats.