Monestir Sant Pere de Rodes

Ha passat el temps, i poc a poc, allò que en altres èpoques, havia estat centre neuràlgic del poder econòmic i espiritual, ara queda enterrat per una fina capa d'oblit.

A l'horitzó, veles empeses per la tramuntana, porten noves de terres extranyes. Les ones desgasten la pedra; el temps la carn i la terra. Durant mil anys han passat bisbes, canonges i cardenals; reis, comptes i soldats. Uns per fer fortuna... altres buscant el perdó.

Des del cim de la Verdera es contempla ciutat, Port de la Selva; en dies clars la vista arriba més enllà de la plana i Sant Patllari. Des del campanar es contempla el mar, immens...

A les escales de la torra del castell, es senten els plors d’una jove enamorada. Explica la llegenda que una bella jove, alguns diuen que n’era princesa, altres asseguren que era ja reina, boja d’amor i empesa pel deliri de no poder besar-lo, no va dubtar en llançar-se al buit des de la mateixa torra.

Si passegeu pel castell, de nit, quan la llum minva, la sentireu cantar, un cant dolç d’alegria, dons ja s’han reunit.

Les escales condueixen fins el monestir, situat en un replà de la muntanya, pocs metres més enllà. Entrem en el pati, majestuós encara, la restes de la portalada original ens donen pas a un món perdut, que pocs recordem, la pedra torrada il·lumina el cap vespre convertint-lo en daurat. Trobarem refugi en l’interior de la nau, de gran importància arquitectònica. Iniciada la construcció al segle IX, va seguir diferents evolucions fins el segle XII, i pràcticament segueixi oferint el mateix aspecte.

Es conserven encara, uns petits tresors dins d’aquestes parets. Els hi deixà el mestre artesà Cabestany. A la mateixa entrada i veureu els seus relleus. No us podeu perdre les imponents columnes que separen les tres naus, m’entres reverencien l’altar. Una de les portes laterals ens condueix fins el claustre, no totes les dependencies són obertes, però si podem visitar els cellers, la cuina, la torra i el campanar.

Ens podem perdre pels passadissos de la historia, imaginant com hauria resultat si, no haguessin desembarcat aquí els pirates o tant sols el nom de la jove o fins i tot, de quin color tenia els ulls. O si podies haver estat tu...