Fira de Sant Martirià ( 2º part )

Feia una bona estona que l'havia vist, inclús havia estat passejant, pels voltants, sense gosar acostar-me massa, dissimulant per no ser vist. Tot això després que l'Alícia em dongués llargues; seguia fent el despistat, fins trobar-me un bon amic, el Joan, de conversa agradable i bon gust per la música, compartirem durant una bona estona impressions dels artistes que s'havien reunit a la fira. De mentre estiràvem la llengua ens anàvem fixant en els quadres i retrats allà exposats, entre solucions miraculoses pels mals del món, i sense treure-l'hi l'ull de sobre aquella bellesa, ens acostarem, a conèixer l'Eduard Ramírez; pintor d'Olot. Ens havia cridat l'atenció la seva pintura, per no ser molt convencional, en aquell moment agrairem canviar de la monotonia dels estanys pintats al oli, per l'airógraf compromès i lliure de moviments. Ens explicava la relació entre les formes geomètriques que acompanyen les seves lamines i l'univers, la necessitat d'estimar i respectar la natura, i entendre una mica millor quin rol desenvolupem en el cosmos, ens va ensenyar de gust la seva col·lecció, varem reparar en una lamina; i això? La gota freda! Va contestar l'artista. En pocs traços de l'airógraf, vernissos i esmalts, havia aconseguit plasmar un missatge apocalíptic en algunes de les seves obres. Això és el que ens espera... ens acomiadarem, amb intenció de repetir la tertúlia.

Encara ho vaig endarrerir una estona més i vaig seguir xafardejant per la fira, encantant-me davant la xurreria, preguntant per els llinatges catalans; deixant-me emportar per la flaire del pa cuit amb llenya, vaig arribar als formatges i embotits, i les diferents varietats de dolços i xocolates, i no se com, em trobava davant d'ella, ara ja era inevitable. Es presentava davant meu quasi nua, de colors torrats, les ombres ressaltaven més encara la seva figura, m'entres que la resta desprenia una llum tranquil·la, semblant al sòl eixint, quan tot just desperta la tardor. Ella és diu Kumiko, és Japonesa, i reposa pacientment sobre la tela. Istar es l'encarregada de plasmar tanta emoció en una pintura, Istar és la Deessa de la fertilitat i la primavera mesopotàmica, Istar és el pseudònim d'Esther Roca, pintora olotina; alguns en destaquen les similituds d'estil amb Lluís Vilà, artista Banyolí. Impressions i sentiments, voluntats i desitjos expressats a treves dels colors i formes, doncs la seva pintura, és molt intuïtiva; experimenta amb teles i pintures, barrejant-ne inclús les que no s'estimen entre elles, ella en garanteix un perfecte resultat de força i sensibilitat; amb un perfecte equilibri d'ombres i llums, ens deixen entreveure allò que l'artista confirma amb uns versos o una reflexió, que acompanya sempre les seves teles.

Alguns asseguraven que, amb les fires de St. Lluc a Olot i St. Narcís a Girona, St. Martirià venia molt seguit, i això dificultava les ventes, i la qualitat de les obres. L'afluència de gent, va demostrar amb escreix, que estaven equivocats, i parlant amb alguns artistes asseguraven haver-ne tret bones sensacions de la fira.