Fira de Sant Martirià ( 1ª part )

Des de temps immemorials, l'ésser humà ha sentit una atracció gairebé mística per els cavalls. El mite d'Alexandre comença quan nomes amb vuit anys doma el seu cavall, Bucèfal, que l'acompanyarà en la travessia fins a l'Índic; l'emperador Caligula va arribar a extrems inimaginables, des de construir un mausoleum per la vestia d'origen hispanic i nom Incitatus, fins a nombrar-lo consol de Bitinia;a mils, les llegendes de cavallers ,retornats després de la mort i reencarnats en cavalls; Athila es va guanyar la fama de sanguinari muntant el seu corser, fins a tal punt, que els pocs que sobrevivien a les desfetes, asseguraven que per allà a on trepitjava el cavall d'Athila no tornava a créixer mai més l'herba; imaginem-nos per un moment, la cara de pallús que devia fer Moctezuma al veure desembarcar Cortés a sobre el cavall, i la posterior adoració dels Indis Americans al cavall, reconeguen-lo com a un deu i creant un estil de vida molt particular, al seu voltant, igual com centenars de tribus nòmades que també viuen dels cavalls, des de la estepa mongola fins als deserts d'Aràbia. Aquestes criatures tampoc s'escapen de l'imaginari popular, Unicorns, Pegasos, i un llarg etc.., en milers de cultures presenten a l'animal com un enviat del cel. Són moltes les elucions dins la nostre historia a les races equines, i remarcable també la obsessió de molts, de posar per ser pintats o esculpits sobre un cavall,( la necessitat acostuma a créixer de forma proporcionalment inversa a la talla de l'interessat).

A Banyoles també comparteixen aquesta passió per els cavall. L'Abat Ponç de Canadal el dia deu de novembre de mil tres cent seixanta vuit, va rebre de les mans de Pere III el Cerimoniós, el dret a organitzar una fira de bestiar. Aquest fet va consolidar a Sant Martirià com a Patró local, desplaçant la fira que es celebrava per Sant Martí. La fira ha vingut convocant-se any rera any, amb una única parada, durant la guerra civil espanyola i la post guerra, perillant la seva supervivència, a causa també, de la mecanització de les eines del camp. Avui en dia la Fira gaudeix de molt bona salut, més de trenta quatre mil persones van visitar el recinte firal durant els dies 13, 14 i 15 de novembre, arribant ja a la 31º edició de la Fira. En l'actualitat el format i contingut de la fira no te massa a veure amb el que va dissenyar l'Abat Ponç, la fira de bestiar ha quedat reduïda a una mostra d'espècimens autòctons, realitzant una tasca més antropològica que comercials, avui els estants d'empreses de domótica, informàtica i paraments per la llar ocupen el pavelló. El que si que ha aguantat amb força i qualitat són els concursos morfològics d'ases i cavalls, subhastes, exposicions, conferencies, concurs de doma i un llarg etc... relacionat amb el món eqüestre, amb una gran participació de genets, criadors, expositors i poltres vinguts de tots els extrems del Països Catalans. Així doncs les espardenyes de set betes, tot i que encara se'n veu alguna, han estat canviades per les botes de cowboy i el barret texà. El format ha anat actualitzant-se amb el pas dels anys, i incorporant noves disciplines de doma i habilitat, més vistoses, fent de la Fira una de les més importants en el seu àmbit.