Desordenada
continua la nostra vida,
Tiranía mundana
que retalla l’esperançada.
Mancança que
ressona dins del llarg dia,
Ira, abocada a la
tristesa del joc d’una dalla.
Calla! Que
m’estorves i el sentir em delira
Guspira que
s’emporta el vent de matinada,
Amagada
dels astres atents, encendrà la pira.
Compañía
dels que preguen per l’armada,
Campanada muda
que no fa pels que vigila.
Padrina de
l’horror, ja sap qui força la llaçada.
Vuit de març de dos-mil disset.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada