Quan ja no hi sigui, no ploreu,
d’un gran esforç en queda el record.
Quan ja no hi sigui, rieu!
D’un gran cor en queda la claror.
Damunt d’un carro, sense espardenyes,
camí de Perpinyà, mes enllà de les veremes.
Fil i agulla i a dalt del Puig Clarà,
amb les ovelles per quan torni a despertar.
Quan ja no hi sigui, recordeu...
d’un gran amor en queda la il·lusió.
Quan ja no hi sigui, estimeu...
pel meu record, amb devoció.
16 de febrer de 2010, a la meva àvia.
.jpg)
1 comentari:
Manel, quina foto més bonica i quin poema més preciós! És el millor regal que podies fer-li a la teva àvia. Segur que ella estarà encantada des d'allà on sigui.
Esperant poder veure'ns aviat, un petó i una abraçada de tots nosaltres,
berta-mar-joan-espe
Publica un comentari a l'entrada